Espejo, dime...

Luis García Montero

és el poeta que estem descobrint.

El títol del seu poema "Espejo, dime" fa una clara referència a un conte infantil molt conegut...

Recordeu d'anar ampliant els vostres blocs amb aquestes respostes.

 

 

 

 

"Déjame que responda, lector, a tus preguntas,

mirándote a los ojos, con amistad fingida,

porque esto es la poesía: dos soledades juntas

y una experiencia noble de contarnos la vida..."

 

"... y pienso en ti, lector, con amistad fingida,

porque esto es la poesía: dos soledades juntas

y una verdad que ordena tu vida con mi vida."

 

Si en voleu més...:

http://amediavoz.com/garciamontero.htm

5 comentarios

[Laura - 09 de diciembre de 2007 - 15:05]

el autor vol fer entendre que en el mirall es veu reflectit tot el que esta pasan

[Victor Requena - 23 de noviembre de 2007 - 12:08]

jo crec qe el autor li pregunta al mirall que li expliqui la seva vida i com que en el mirall nomes esta ell es pregunta a ell mateix sobre la seva vida

[borja - 23 de noviembre de 2007 - 11:48]

La seva explicació es molt interessant,per que fa l'esplicaió de la poesia des del punt de vista del poeta.

[Albert - 23 de noviembre de 2007 - 11:37]

El títol del poema "Espejo, dime" recorda al conegut conte infantil de la Blancaneu, quan la "bruixa dolenta" pregunta al mirall si ella és la més bonica del món.

[Aaron - 16 de noviembre de 2007 - 22:54]

jo crec que le mig interpretat, la britat esque no magrada gaire... pero es bo, no se com expresaro, les ultimes estrofes segons lo que e interpretat son les mes bones.